El poeta nord-americà John Shade ha mort assassinat. El seu últim poema, Foc pàl•lid, es publica acompanyat
d’un pròleg, unes prolixes notes i un peculiar índex de noms a cura de l’editor d’en Shade, Charles Kinbote. Però en el
seu comentari, Kinbote es mostra intolerant i excèntric; un boig, qui sap si perillós. I a mesura que les notes es
tornen més personals, potser revela més que no voldria. Gràcies al talent ple de saviesa de Nabokov, tan hereu de
Cervantes com precursor de la postmodernitat, aquests materials acaben configurant una burla brillant sobre els
excessos d’una certa crítica literària, un relat tortuós sobre la naturalesa fictícia de la realitat i, sobretot, un
tour de force triomfal contra les constriccions del gènere de la novel•la i els límits del llenguatge.

El segle XIX és una gran novel•la Una dona de caràcter que viu la turbulència d’uns anys decisius. El 1824, a la vila de Gràcia, la jove Mariona, està a punt de casar-se. La vida, humil i senzilla, li somriu. Però els anys que es preparen són els d’un segle convuls. Al voltant, d’ella, del seu home i els fills i néts, en la seva lluita per la supervivència, el remolí de la història hi vessarà revoltes i repressions, la industrialització del país i la primera vaga general, les llavors del republicanisme, la maçoneria i la Renaixença. I sempre amb l’amenaça latent de les lleves, les temudes lleves que s’enduen els fills a morir lluny. El país canvia, i la Mariona —la seva consciència de dona i ciutadana— també.

Fruit de quinze anys de recerca, El capital al segle XXI té el mèrit i el sentit de l’oportunitat de posar
un marc teòric i d’aportar un conjunt de dades històriques i comparatives a un dels temes més polèmics de l’actualitat:
la desigualtat en el repartiment de la riquesa. L’economista francès Thomas Piketty posa en relació la ciència
econòmica amb la història i fins i tot amb la literatura per estudiar les dinàmiques del capitalisme al llarg de tres
segles i en més de vint països. En un esforç notable per apropar erudició i divulgació, el present treball evidencia
que si els rendiments del capital són més alts més que el creixement econòmic d’un país les desigualtats no deixaran
d’augmentar. Però en extreure lliçons de futur de l’experiència dels segles passats, l’obra de Piketty mostra que
disposem de mitjans per invertir aquesta tendència.

Participacions preferents, clàusules sòl, retribucions i indemnitzacions desorbitades, rescats públics, malbaratament, FROB, execucions hipotecàries… Amb l’esclat de la crisi a la segona meitat dels anys 2000, tots plegats ens hem anat acostumant a una sèrie de conceptes relacionats amb la banca i les caixes d’estalvi que ens posen els cabells de punta dia rere dia. I això que deien que Espanya tenia un dels sistemes bancaris més robustos d’Europa…

En Mickey Sabbath és un vell titellaire. Retirat del món per culpa de l’artritis i de la seva expulsió de
la universitat on hi feia classes, viu una tòrrida història amb la seva amant Drenka, una dona fins i tot més impúdica
que ell. Adúlter i puter, Sabbath, als seixanta-quatre anys, gaudeix de moure el fils del seu propi teatre, el de totes
les dones que ha conegut durant la seva vida. Amb la mort de la seva amant, odiat per la seva dona exalcohòlica,
Sabbath es troba perdut i angoixat, i començarà a fer un balanç del tot el que ha viscut, un salt al passat i als
orígens familiars, tot per retrobar aquells a qui va estimar i que més l’odiaren.

La Política, malgrat ser un text incomplet i poc homogeni, és l’anàlisi més realista de l’estructura sociopolítica dels estats de l’antiguitat. Aristòtil hi reflexiona sobre l’organització d’una ciutat-estat, els conceptes de ciutadania i democràcia, els tipus de constitució i la naturalesa dels governants. En aquest sentit, l’autor vol evitar que els polítics, seguint l’idealisme platònic, creguin que posseeixen la veritat absoluta i intentin imposar un ordre determinat fent ús de la violència. Segons el filòsof, l'home és un animal polític per naturalesa, això és, un ésser que ha de viure i participar en l’administració de l’estat i que, en tant que ciutadà, no es pot resignar que uns altres prenguin per ell decisions que l’afectin.

Acostumada a dominar totes les situacions, Mar Tell veu com la seva teranyina de poder es desfà en un tres i no res. Fins fa poc era l’amant del seu cap, l’Albiol, però una noia nova, Cecília, que acaba d’entrar al despatx per recomanació familiar i és més jove que ella, li pren el protagonisme i l’home. Per a Mar aquesta és una situació intolerable que exigeix una venjança cruel i refinada contra el seu examant. Ha de corrompre sexualment la ingènua Cecília, convertir-la en una llibertina que humiliï l’Albiol. Per a això, li cal un seductor sense escrúpols, capaç d’emprar la seva sensualitat com a arma infal•lible d’engany i manipulació. I Mar Tell troba l’home ideal a la xarxa: es diu Bellmunt.

Teniu a les mans el gran llibre de referència de la cuina catalana i mediterrània, fruit de molts anys de
recerca. No solament és el manual més complet que hi ha al mercat, sinó també l’únic que comprèn tots els ingredients,
totes les receptes, tots els territoris i comarques, totes les tècniques i com tractar, tallar, coure i conèixer els
diversos productes. Totes les receptes estan explicades pas a pas, de forma planera i comprensible, de tal manera que
fins i tot el cuiner o cuinera més inexpert, el més novell, aconseguirà tenir èxit tant amb les receptes més senzilles
i de diari com amb aquelles amb què volem quedar bé amb els familiars, amics o convidats.

Una gramàtica accessible per a tothom. La llengua catalana presenta de vegades alguns aspectes problemàtics i qüestions que necessiten una resposta ràpida i eficaç. Tots els dubtes, l’edició revisada i actualitzada en un sol volum de Tinc un dubte i Tinc més dubtes, reuneix 500 aspectes bàsics del coneixement del català i permet resoldre dubtes tant d'ortografia i puntuació com de morfologia, sintaxi i semàntica. A través de petits fragments en prosa exposats amb un estil que defuig el llenguatge acadèmic, però també amb el rigor que demana la normativa, trobareu un manual amè, pràctic i actual, adaptat a la realitat lingüística quotidiana.

Quan l’any 1934 es va publicar Fènix o l’esperit de Renaixença, feia més d’una dècada que Joan Estelrich brillava com un estel fulgurant dins del moviment catalanista. Amb aquell llibre «terriblement polèmic» –per dir-ho en les paraules que va usar Josep Pla per donar-ne notícia–, el diputat de la Lliga a les Corts republicanes cosia un enfilall de reflexions disperses per mostrar un ideari personal, culturalista i heterogeni que va definir com a realisme humanista i que des de posicions espiritualistes havia de possibilitar una regeneració moral i patriòtica de la Catalunya governada pel republicanisme d’esquerres.